Divendres 27/09/2024 s’ha celebrat l’esdeveniment «Avançar en la igualtat dins l’esport municipal» en una jornada a l’Ajuntament de Jesús Pobre, organitzada per la Xarxa Esportiva de la Marina Alta i dirigida principalment a professionals i personal treballador de les àrees d’esport dels municipis de la Marina Alta. Resaltar primer que tot que en el cartell podem vore a les grans Vega Gimeno (Casademont Zaragoza) i a Sandra Ygueravide (SPAR Girona), referents femenines en el món del bàsquet.
La jornada va començar en la presentació per part d’organitzadors donant pas a la xarrada de Kety Balibrea Melero. Entre els organitzadors es trobaven Rodrigo Cano, tècnic de la Xarxa Esportiva, Lluís Signes Alberola, com a regidor d’Esports de l’Ajutnament de Jesús Pobre i Laura Grimalt Pérez, com a regidora d’Igualdat de l’Ajuntament de Jesús Pobre. La ponent, técnica Superior Servici d’Estudis Esportius i Societat -SEUS- en la Universitat Politècnica de València i Universitat Politècnica de València (UPV) i component de la Càtedra d’Estudis Esportius, entre altres moltes més coses, ens va exposar els resultats de l’informe «Mujer y deporte en la Comunidad Valenciana«, realitzat en 2021. En aquest enllaç podrem accedir al contingut de una forma més interactiva.
El present informe té la finalitat d’analitzar el paper de l’esport com a mitjà per a millorar les condicions de vida de les dones i per a desenvolupar la igualtat de gènere en l’esport. Repassa les principals tendències en l’esport de les dones, analitza les dades estadístiques que mesuren l’esport femení, presenta i actualitza alguns dels principals debats que han vertebrat este camp d’estudi, recopila nombroses experiències que representen bones pràctiques i fonts d’inspiració per a avançar en la participació esportiva de les dones i oferix una panoràmica del paper de les institucions internacionals i nacionals darrere de la igualtat
de gènere en l’esport.
A banda, l’informe pretén servir a les administracions públiques, al món associatiu i al personal tècnic esportiu, per a aprofundir en esta matèria, conéixer l’estat de la qüestió i inspirar iniciatives entorn de la igualtat de gènere en l’esport. Encara que el focus està posat en l’esport i en les dones valencianes, l’abast i les recomanacions d’este informe poden superar el marc de la societat valenciana.
En l’informe apareixen fitxes que compten com, al llarg del món, s’han desenvolupat certes iniciatives per a fomentar la igualtat i equitat en l’esport, assumint unes bones pràctiques per aconseguir la tasca. Un exemple és la campanya que es va dur a terme a Alemanya (fitxa 12), impulsada per la German Olympic Sports Confederation (DPSB) en col·laboració amb les federacions d’arts marcials i associacions d’este sector iniciada en 2008, tenint com a objectiu enfortir l’autoconfiança i la seguretat de les dones a través de l’esport mitjançant el desenrotllament personal i l’oferta d’entrenament en defensa pròpia i assertivitat. Es va pretendre crear des de la campanya ferramentes per a millorar la condició física i el benestar de les dones i alhora associar-se amb els servicis locals de prevenció de la violència per a definir estratègies conjuntes.
Una altra iniciativa pareguda a València és el projecte SAFEgirls, on la pràctica d’un esport va lligada a la seguretat de la dona i a la diversió, junt amb la millora de la condició física aportant beneficis com la autoestima i sentir-te més segura.
Per acabar, l’informe puntualitza en unes bones pràctiques. Ens dibuixen un escenari on trobem les tres fractures; moments en els que la xiqueta-dona té més risc d’abandonar la pràctica esportiva. En cadascuna d’estes fractures, es produïxen problemes específics, i s’aporten idees més concretes sobre la seua solució o millora. Les tres fractures són:
- La fractura en les edats de la maduresa, entre 45-55 anys, sobretot, entre els estrats i condicions socials més desfavorides -mestresses de casa, baixos nivells d’estudi, extracció social modesta-. En estos grups es troben les dones amb taxes més baixes d’activitat fisicoesportiva.
- La fractura de l’adolescència, amb un intens abandó esportiu que es prolonga al llarg de la joventut.
- La fractura de la transició a la vida adulta, quan les dones en la trentena sacrifiquen l’esport davant una intensificació del treball assalariat i de les cures familiars.
En la segona ponència va parlar Sandra Molines Borrás, Doctora i Llicenciada en Psicologia amb la tesi: «La Coeducació en un centre educatiu: anàlisi del pati escolar». Docent en els Graus d’Educació Infantil i Primària a Florida Universitària, formadora en centres educatius i assessora en temes relacionats amb patis escolars i Plans Coeducatius de centre. Directora, juntament amb Paqui Méndez, del Documental “Patis vius, patis coeducatius”. La coeducació és la inclusió de la perspectiva de gènere en l’àmbit educatiu.
Sandra considera que respecte a la coeducació, tenim una gran labor pendent en el nostre sistema educatiu actual. L’avançament que va suposar l’escola mixta (lluny de l’escola que segregava a xiquetes i a xiquets) no ha resultat un pas suficient per a garantir la igualtat d’oportunitats entre totes les persones. Perquè la coeducació siga possible en els nostres centres, és necessari fer realitat estes pes: prioritat política, personal qualificat i pressupostos.
Desgraciadament, hui dia encara hi ha moltes persones inconscientment incompetents en matèries relacionades amb la coeducació. Encara existix un alt percentatge de professorat (especialment en Secundària i en la Universitat) que no s’ha creuat mai, ja siga en la seua trajectòria professional o personal, amb estos temes tan importants. Ens aconsella dos documentals imprescindibles per a començar a formar-mos en matèria d’igualtat, sempre analitzant totes les situacions en les ulleres de la igualtat. Un és «Clonar a un hombre» i l’altre és «La máscara con la que vivimos«.
Ens parla d’una guia REICO (recursos web per a la igualtat i la convivència) de patis coeducatius on parla de la possibilitat de fer un diagnòstic i un tractament en els patis de les escoles afavorint la inclusió a la activitat esportiva de les xiquetes, ja que el 99% dels patis estan masculinitzats, utilitzant el 4% de l’alumnat masculí el 80% de l’espai jugant a, per exemple, futbol, i relegant al altre 96% de l’alumnat a un 20% de l’espai.
És necessari, donada la nostra professió com a club dins de la societat, analitzar i valorar les diferents barreres o trampolins que haurà de botar les nostres jugadores per a situar-se en el món i gaudir de la vida.
En conseqüència, i amb la finalitat que estes esportistes puguen fer front a les injustícies que esperen més enllà dels murs que els han protegits durant tants anys, haurem de decidir si el nostre horitzó implica, en comptes de limitar-nos a donar resposta a l’escola que tenim, invertir les nostres energies, sempre positives, a projectar la societat que voldríem tindre.
Ací hi ha diferents notícies que es van fer ressò de l’esdeveniment. Link 1, link 2, link 3, link 4.